Converses de tren

Agafo el tren cada dia per anar a treballar i, de tant en tant, sento converses de les quals no em puc abstreure. L’altre dia sentia parlar dos centroamericans sobre un munt de coses entre les quals la prostitució, les relacions maritals, el proporcionament de pastilles per a fer trempar cavalls a ancians humans (sense que aquests ho sàpiguen) i sobre que un d’ells havia de baixar a l’estació de “Provenca”. Com que no coneixen la ç, els sembla que és una c i pronuncien els noms com si ho fos.
Altres vegades, sento converses en idiomes diferents. Que jo recordi ara, català, castellà, anglès, francès, basc, gallec, portuguès (de Portugal i de Brasil), urdu, àrab, tamazigh, xinès, japonès, tagalo, guaraní (d’aquest no n’estic segur), italià, romanès, rus, ucraïnès i algun altre idioma africà.
Hi ha gent que quan parla en un idioma que creu que ningú no entén ho fa en veu molt alta i és ben divertit, especialment amb francesos i americans. Amb aquests últims, donat que cada cop hi ha més gent que entén l’anglès prou bé, es donen situacions curioses, com que quan els catalans que entenem la conversa ens creuem les mirades, ens pixem de riure, com aquella vegada en què una noia explicava a la seva amiga la seva vida sexual.

3 thoughts on “Converses de tren

  1. Home, Rafael, això no es fa! No pots picar-nos el morbo i no fer-nos la transcripció de la conversa, ni que siga resumida! Que ens has deixat ben intrigats…

    😉

  2. 😀
    Bé, la conversa anava de les coses que feia la noia al seu nòvio i a alguns amics, no sé si del nòvio o seus (per separat). Ho sento, no entraré en detalls perquè hauria de posar-li un avís al blog de contingut per a adults. 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *