Igualtat lingüística

Ahir vaig anar a comprar a quatre llocs diferents, dos dins del mercat d’Hostafrancs de Barcelona i dos de les rodalies. En cap dels quatre no em van atendre en català. No hi ha problema, hi estic acostumat, però en un d’ells la dependenta no m’entenia què era “gall dindi”. Segons ella mateixa, “es que yo esto del catalán,… pero yo soy catalana, aunque no lo parezca.”.

Per sort, ara hi ha al Parlament un grup que vetllarà pel meu dret de parlar la meva llengua (o era una altra). Com deien al Minoria Absoluta (premi ondas d’aquest any al millor programa de ràdio), els és igual la llengua, sempre que sigui la catalana la que els és igual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *