PezMp3


Llegeixo al 20 minutos, el meu diari de referència :-), que els caramels Pez, aquells petits ficats en una capsa amb dispensador automàtic i cap de nino que menjàvem de petits, han tret una edició limitada de 1000 reproductors mp3 amb la mateixa forma que la capsa de caramels, de manera que es poden intercanviar els caps dels ninos. Són de 512 MB i valen 100 $.

Drets de reconeixement

Una amiga m’ha explicat la seva emprenyamenta amb un altre amic comú perquè en un esdeveniment que es farà aquest diumenge no hi apareix el seu nom. S’emprenya perquè sí que hi surten altres noms de gent que fa feines semblants però no el seu. Jo hi estic molt d’acord en què la feina s’ha de reconèixer, especialment en àmbits on no hi ha remuneració econòmica, però el que potser oblida la meva amiga és que el reconeixement no es fa a la gent que ha encetat una feina, sinó a la que la manté i, en aquest sentit, ella no ha fet prou últimament com per a guanyar-se el reconeixement general. Si a això sumem que renega de l’espai que li cedeixen per a fer la feina i se’n busca un altre, ens trobem amb la situació actual, gairebé sense tornada enrera.
Aquests esdeveniments que he observat recentment no tenen a veure amb el Programari Lliure, però hi ha paral·lelismes, ja que es tracta d’un àmbit que pot ser lliure o tancat i ella ha tingut una tendència al tancament que en general no agrada. I jo diria que a ningú no li agrada que se li tanqui res. De fet, entre tots ha surtit la manera de continuar el projecte de manera més lliure i, per tant, sense gaire problemes.

Cowboy Bebop a l’Autònoma

Dijous a la UAB fan un passi de la pel·lícula d’animació japonesa Cowboy Bebop, de la qual s’havia fet una sèrie prèviament. És la meva sèrie d’animació favorita, tot i que està farcida de tòpics (és una mena de western espacial), amb els personatges típics en aquestes històries. Però és que està molt ben feta, i amb una música escel·lent. Segurament no hi podré anar.
El full d’activitats de la UAB hi diu: “Cowboy Bebop, caçarecompenses, bon vivant, gourmet del jazz i mestre d’arts marcials”. Total, que qui ha escrit això no l’ha vista o no se n’ha assabentat de res.

Bloc legal

Llegeixo al web de SC que ara el Termcat ha canviat d’idea i als “weblogs” se’ls ha de dir “blocs”, de la contracció en anglès “blogs” i que en català queda la mar de bé així. No s’entén, doncs, que al principi aconsellessin la forma “diari interactiu personal”, una vegada més la definició de la cosa com a nom, tot i que a sobre, aquest cop, la definició és del tot incorrecta. Bé, però han rectificat aviat i no ens podem queixar, oi?
Ara ja tinc el títol del bloc escrit correctament. 🙂
I a més m’he assabentant que ara sóc un blocaire.

Tecnologia = Microsoft?

Quant a la analfabetització digital, general a la població catalana, hi ha una cosa que m’emprenya per sobre de totes les altres: qualsevol invent remotament relacionat amb els ordinadors és obra i gràcia de Bill Gates. Avui he sentit a un programa de ràdio unes entrevistes a gent que passa pel carrer a qui preguntaven qui va ser l’inventor del xip; només hi va haver tres tipus de respostes, “no ho sé”, “Bill Gates” i “Microsoft”.
D’aquí és d’on partim. No podem exigir a l’Administració tant com els demanem si ell tenen gravat al seu inconscient segons quines coses.