Conclusions del viatge al Marroc

la dona
Les úniques dones marroquines amb qui vaig parlar en els 20 dies d’estada van ser les que venien als autocars d’anada i tornada. Allà és com si no existissin a la vida social de carrer. A més, les que es veien feien normalment una cara molt llarga. Les dones entren a les mesquites per la porta lateral, molt més petita que la principal per on entren els homes.

àrabs vs. berbers
El 85% de la població al Marroc és berber, però el govern és pro-àrab i resulta curiós que els idiomes oficials del Marroc siguin l’àrab i el francès, quan gairebé tothom parla berber. Últimament, hi ha hagut revoltes al Sàhara i al nord del país, en zones berbers, contra el govern que les ha aixafat sense gaire resistència. Els àrabs són molt prepotents i menyspreen la cultura berber. L’odi és mutu. A Tinzir vaig veure un intent de linxament d’un àrab a qui no se li havia acudit altra cosa que posar-se a insultar els berbers en un poble berber. Al final, se’l va endur la policia perquè no el pelessin.

delinqüència
No se’n veu, però al desert vaig patir un intent d’assaltament en cotxe, amb persecució inclosa. Patètic. A Marràqueix es veu molta prostitució, sobretot masculina.

pidolaires
T’estan demanant diners pel carrer contínuament, no només als turistes, a tothom.

regateig
Comprar qualsevol cosa requereix d’habilitats en regateix, cosa que em molesta profundament. Quan et diuen un preu, volen dir que te’l deixaran per la meitat.

brutícia
Tot està brut, totes les ciutats, pobles i llogarets. No hi ha papereres per enlloc, en algus barris no hi ha contenidors d’escombraries. Fa molta pudor per tot arreu. Les mosques i els escarbats són els amos. Els lavabos públics són especialment fastigosos, amb un forat a terra, molt pràctic, i una aixeta i una galleda per a llençar-hi aigua, per comptes de la cisterna.

noves tecnologies
Hi ha bastants cibercafès i no costa trobar-ne. Fins i tot n’hi ha molt a prop del desert. Una altra cosa és que els ordinadors són antics i en alguns la connexió és molt lenta. La gent a casa no pot tenir ordinador perquè és molt car, tot i que l’ADSL és barata. En els cibercafès coneixen el GNU/Linux però no el fan servir: prefereixen un Windows ME pirata i en francès. Clar que de traduccions al berber no n’hi ha, ni de Windows ni de GNU/Linux.

religió
Tothom és musulmà. De tota manera, només uns pocs són els que deixen el que estan fent i resen quan avisen a la mesquita (5 cops al dia). Aquests moments, però, encara que no resin, no poden fer segons què, per exemple cardar (a una amiga li va passar amb el seu nòvio de circumstàncies, que va parar quan a la mesquita cridaven a resar).
Als pobles àrabs, les dones vesteixen de negre , amb vel al cap i a la cara, de manera que només se’ls veuen, una mica, els ulls. És molt trist.
Tot i que l’alcohol no està prohibit al Marroc, no en tenen en llocs on “poden venir famílies”, segons paraules d’un cambrer. Així, només n’hi ha a discoteques i restaurants per a turistes, i en alguns supermercats. En el supermercat d’una gran superfície tenien una caixa només per a la venda d’alcohol.
De porc, senzillament, no n’hi ha.

menjar
Està molt bé, especialment les carns (de porc no n’hi ha) i el peix, tot i que la llegenda que hi posen moltes espècies i que tot pica molt és falsa. Només hi posen comí i no pica. Només vaig trobar una salsa que em posaven a un restaurant que sí que picava.

anar-hi
No cal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *