Tradueixo un article del Sense Hofstede, desenvolupador d’Ubuntu dels Països Baixos, del juliol de 2010.

L’original en anglès és al seu blog. El tradueixo perquè em sembla molt interessant per a la nostra comunitat (i d’altres) i perquè el Sense permet la modificació dels seus textos amb una llicència Creative Commons By-sa 3.0.

Aquest article és per a despertar consciències. M’agradaria parlar d’una cosa que podria tenir una mica més d’atenció: el fet que els parlants nadius d’anglès són uns privilegiats en les comunitats de codi obert i que haurien de ser-ne més conscients.

Els dies del llatí i el francès com a lingua franca del món són molt lluny i tots sabem que l’anglès ha pres el seu lloc. Sobretot, les TIC estan dominades per l’idioma. Pràcticament tota la documentació i noms de funció són en anglès, així com gairebé tota la comunicació. No hi ha molts idiomes que tinguin les seves pròpies paraules “ordinador” o “Internet” o “programari” i “maquinari” per a aquesta matèria. [El català sí]

És lògic, per descomptat, utilitzar la llengua ara. No té sentit tractar d’aconseguir que tothom aprengui suec tot d’una perquè ens agrada més. Si voleu comunicar-vos amb èxit en línia i participar en una comunitat de codi obert, necessitareu l’anglès. No obstant això, aquesta és la causa d’una gran desigualtat entre els parlants nadius i no nadius.

S’evidencia quan es dóna un cop d’ull al que passa quan no es domina l’anglès. Quan l’anglès no és correcte:

• la gent us pren menys seriosament i us tracten més com un nen o una persona ignorant;
• us resulta més difícil d’expressar-vos i fer avinents les vostres intencions a una altra persona;
• utilitzar-lo requereix més energia i és més frustrant, el que significa que és menys probable que l’utilitzeu;
• sereu mal entès més sovint i /o sereu considerat rudes, causant una mala impressió;
• us resulta més difícil d’entendre la documentació, how-tos, blogs i altres informacions vitals en la comunitat.

Tots aquests punts dissuadeixen les persones menys fluides a contribuir als debats, a parlar. Això es demostra molt clarament per la quantitat relativament alta de nordamericans, i altres contribuents dels països de parla anglesa en la comunitat, especialment en els papers principals.

Els Estats Units, amb 300 milions d’habitants, és menor que l’Europa geogràfica amb 731 milions de persones, o de la UE amb 501 milions de persones. Però encara hi ha molts nordamericans visibles en els projectes de codi obert. Només hi ha uns 70 milions de parlants nadius d’anglès a Europa, d’Irlanda i la Gran Bretanya.

Però parlem de l’Índia, Indonèsia i la Xina. Tots aquests països tenen poblacions de menys o més mil milions de persones. Això és enorme! L’Ubuntu també sembla ser molt popular allà. Encara no veiem tots els co?laboradors d’aquests països, com veiem els dels països de parla anglesa.

Per descomptat que hi ha molts factors que tenen a veure amb la diversitat i orígens dels membres de la comunitat. Tanmateix, això no ho explica tot. L’Índia, Indonèsia, Brasil i la Xina treballen molt dur perquè la banda ampla sigui accessible per a tothom, però a l’Europa Occidental hi ha molt millor connexió a Internet que a moltes parts d’Amèrica del Nord.

Crec que una raó molt important és el fet que no tothom parla bé l’anglès, i per un munt de gent que parla anglès utilitzar-lo no és tan simple com fer servir la seva llengua materna. Mai es pot aprendre una segona llengua igual com la seva llengua materna i costa una gran quantitat d’energia per a moltes persones poder-lo utilitzar en la lectura, escriptura, conversa i comprensió.

Això és una barrera per poder contribuir a les comunitats de codi obert, així que es queden en els seus LoCos o volten una mica per la comunitat internacional, però no tant com podrien o els agradaria fer, perquè els resulten uns costos energètics massa grans o és massa difícil aprendre per qüestions d’idioma. Per a la majoria de contribuents voluntaris, l’Ubuntu és una contribució que fan en el seu temps d’oci, com un hobby. Quan el seu hobby és sobretot dur i no tan divertit com altres coses que podries fer en el mateix temps, no és difícil de decidir no participar-hi.

Aquesta és la raó, probablement, per la qual ens està costant més col.laboradors que la desigualtat de gènere o ètnia. És també una qüestió més difícil de resoldre ja que no es poden treure tots els problemes, simplement educant la gent. Sempre seguirà hi haurà una barrera idiomàtica.

L’augment de la consciència ajuda, però. En primer lloc m’agradaria que tots els parlants nadius d’anglès s’adonin que són, de fet, – cada un d’ells, inclosos els que tenen dislèxia – molt privilegiats respecte de qui no els parla de manera nadiua.

Segon, m’agradaria demanar a tota la comunitat – i també la dels no-natius – que tinguin en compte la competència d’algú en llegir un missatge escrit en mal anglès. Pot ser temptador, inconscientment, tancar el correu electrònic i considerar l’autor com algú que no es va molestar a escriure en correcte anglès. No obstant això, tingueu en compte que aquest podria ser el millor anglès de l’autor. Donar l’oportunitat a l’autor sense tenir-li en compte.

En tercer lloc m’agradaria demanar la comunitat que s’adoni de la importància i de la localització i les traduccions, de la interfície i la documentació. Els nordamericans són uns privilegiats que tenen tot el seu sistema, des dels texts de qualsevol aplicació fosca del repositori univers fins a la seva moneda, localitzats per defecte. Mai s’han d’adaptar quan una determinada aplicació només està disponible en l’anglès EUA, o quan un calendari de línia d’ordres està seguint les seves conversions històriques. Els altres ho fan.

Comprovació de la comunitat d’Ubuntu

Volia acabar aquest post amb un resum dels diferents consells de la comunitat Ubuntu i els països d’origen / llengües natives dels seus membres. Només cal llegir les dades i penseu-hi.

Consell de la Comunitat

Consell del Fòrum

Consell de l’IRC

Consell dels LoCos

Junta Tècnica