L’esplai abandona la tecnofòbia

Una cosa que sobta dels moviments associatius de caràcter més aviat social és una mena de tecnofòbia imperant que fa que els membres no gaudeixin dels avantatges que proporcionen bàsicament els ordinadors. Un dels exemples són els esplais de lleure que, amb comptades excepcions, no ofereixen serveis d’informació als pares i nens sobre les activitats que fan, les dates (és importantíssim saber-les amb temps), els preus, i d’altres coses. A l’esplai on va el meu nano, els pares vam haver de muntar fa un parell d’anys un blog per a autoproveir-nos d’informació, però ara els monitors m’han demanat ajut per a muntar el que serà el web de l’esplai. Anirà amb WordPress. Fins i tot pensen comprar un domini! Amb el temps que portem a l’esplai i coneixent de quin peu calcen, és una sorpresa majúscula i molt agradable.
Avui n’han de parlar a la reunió setmanal que fan després de la jornada d’esplai amb els nens, cap a les 21:00 h i que se sol allargar fins les tantes.
Els monitors d’esplai són uns joves ben estranys que dediquen hores i hores a treballar gratis en l’educació en el lleure dels infants del seu barri.

A la foto, una tarda que vam dedicar a estudiar com ho fèiem, al pati de l’esplai mateix, amb els portàtils.

Tafaneja

Pantallada

Com saben alguns, jo no faig servir la distribució de GNU/Linux que m’agrada, sinó la que li agrada a l’ordinador.

El retorn a Mandriva!

I, parlant de tot, he hagut de posar un apartat bobocosa, com li diu el Ricardo Galli, al meu lector d’RSS, perquè això dels blogs no es pot aguantar.
I si són coses bobes, per què les llegeixes? Doncs mira.

Tafaneja