CD d’Ubuntu server 7.10

Ahir vaig rebre per sorpresa uns 50 CD d’Ubuntu server 7.10 (Gutsy Gibbon). N’hi ha per a ordinadors de 32 i de 64 bits. Com que no tothom té un servidor a casa, no sé ben bé què fer-ne amb ells. Si algú en vol, si us plau, digueu-m’ho a rcarreras_arroba_ubuntu.cat.
Vaja, aquells que en feu la col·lecció en voldreu un, oi? 🙂

Nokia compra Trolltech

M’acabo d’assabentar mitjançant el blog de Lars Knoll, al planet KDE, que Nokia compra l’empresa Trolltech, la que fa les biblioteques QT sobre les quals funciona el KDE.
Aquí hi ha la nota per a la comunitat, on explica que, de manera immediata, Nokia es convertirà en un dels patrocinadors del projecte KDE, és a dir, que hi invertirà diners.
Com tot, això no se sap ben bé si és una bona notícia o no, ja es veurà amb el temps.

Converses de tren

Agafo el tren cada dia per anar a treballar i, de tant en tant, sento converses de les quals no em puc abstreure. L’altre dia sentia parlar dos centroamericans sobre un munt de coses entre les quals la prostitució, les relacions maritals, el proporcionament de pastilles per a fer trempar cavalls a ancians humans (sense que aquests ho sàpiguen) i sobre que un d’ells havia de baixar a l’estació de “Provenca”. Com que no coneixen la ç, els sembla que és una c i pronuncien els noms com si ho fos.
Altres vegades, sento converses en idiomes diferents. Que jo recordi ara, català, castellà, anglès, francès, basc, gallec, portuguès (de Portugal i de Brasil), urdu, àrab, tamazigh, xinès, japonès, tagalo, guaraní (d’aquest no n’estic segur), italià, romanès, rus, ucraïnès i algun altre idioma africà.
Hi ha gent que quan parla en un idioma que creu que ningú no entén ho fa en veu molt alta i és ben divertit, especialment amb francesos i americans. Amb aquests últims, donat que cada cop hi ha més gent que entén l’anglès prou bé, es donen situacions curioses, com que quan els catalans que entenem la conversa ens creuem les mirades, ens pixem de riure, com aquella vegada en què una noia explicava a la seva amiga la seva vida sexual.

També passo d’e-notícies

Després de deixar Vilaweb pel seu pelotisme exagerat envers Mac i afegitons, deixo també e-notícies per manca de rigorositat. Tal i com està el pati periodístic, no demano res de l’altre món, però aquest es passen molt i no m’estranya que els diguin e-brutícies. A més, tenen la desvergonya de fer anuncis a RAC-1 on s’autoproclamen “diari electrònic de referència a Catalunya”.
Ara m’he passat a les notícies de l’Avui. Aviso que en posen moltes i que les repeteixen al fil de subscripcions, no sé si perquè no els funciona correctament o perquè les actualitzen molt. La veritat és que em bombardeixen amb tantes coses, a veure si els aguanto una mica.

La recolonització 2



Ja vaig dir una vegada que a Còrdova cada cop es veuen més coses catalanes, com el pantumaca i l’alioli. Encara no tenen autopistes de peatge, però ja poden dur la canalla a l’Escuela Infantil Gomets.
Per qui no tingui fills, els gomets són unes enganxines que usen els nens petits a les guarderies, bàsicament, i la paraula fa referència a la goma que aconsegueix aquest efecte.

Canvi de fil de notícies


Ahir vaig canviar de fil de subscripció de notícies en català. Després de molts anys de fidelitat a Vilaweb, estic provant enotícies, de moment amb bon resultat. No és que Vilaweb no m’agradés, és que cada cop tolero menys el piloteig constant de tot el que faci olor de poma. L’última notícia que hi vaig llegir va ser aquesta, però en tenen cada dia, potser una mica massa per a un diari generalista, no?

La vinyeta és de Geek and Poke.

Papanatisme

La millor definició per a que ho entengui un aficionat a la informàtica és tot això que es veu avui a internet:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2699856
http://news.bbc.co.uk/go/rss/-/2/hi/technology/7188849.stm
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2698756
http://ariya.blogspot.com/2008/01/picking-up-where-apple-has-left-off.html

I espera’t a demà!
Molts mitjans de comunicació perden el cul per promocionar el programari i el maquinari més restrictius de món. I ja me n’he afartat d’ells.

Gramàtica

Com que avui estic molt negatiu, prefereixo acabar amb una nota positiva. Aquest és un cartell en una exposició de pintura. Noteu la diferència entre llengües. És així com s’ha d’escriure tant en català com en castellà, així que no escriurem mai “Es prega no tocar les obres” perquè està pràcticament en castellà.

Segons que he llegit en un parell de llocs (ara hi hauria de posar les referències però em fa mandra anar a cercar-les) el perill de desaparició d’una llengua no està en el lèxic sinó en la gramàtica: quan es comença a copiar la gramàtica d’una altra llengua, ja s’ha begut oli.