Nadal a Còrdova


Com cada Nadal, sóc a Còrdova (Espanya). Aquest any m’han sorprés amb la pràctica exclusió d’Andalusia que pateix la població. Abans, sentien vergonya de ser andalusos, ara ja és una cosa que només és dels sevillans. Això sí, són espanyolíssims. El primer que pregunten al meu nano, abans de dir-li bon dia, és si fa assignatures en castellà al cole. Com que la resposta és que sí, ja es donen per satisfets i comencen a dir, tímidament, que potser passa alguna cosa amb els locutors que cada dia insulten els catalans.

Sembla mentida que Catalunya era abans el millor d’Espanya amb diferència i mira ara que es queden sense trens,…

La culpa, naturalment, és dels nacionalismes, una cosa molt dolenta.

L’ambient, tot i minvar, és obertament anticatalanista. Ser del Barça està molt mal vist. En canvi, en petit comitè no hi ha cap problema i en segons quins ambients d’esquerres, ser català és un punt. Em fa l’efecte que és una mica com el que passa a Catalunya amb els bascos, però a molt petita escala.

L’ambient de dretes és el més anticatalanista, com és tradició, fins a punts exacerbats. Consideren els polítics catalans els enemics d’Espanya. Aquest any, uns familiars han fet un viatge a Terra Santa d’on el moment més emocionant va ser quan els van dur en vaixell al centre del llac Tiberíades, van issar un a bandera espanyola i van posar-hi l’himne. Us sona el nacional-catolicisme? Per si encara algú ho dubta, encara existeix.

A la foto, un cartell publicitari d’una immobiliària a l’estació de la Renfe on sí que tenen TGV des de fa 15 anys.

PL als sistemes de votació electrònica

La Secretaria de Tecnologia da Informação (STI) del Brasil ha suggerit la adopció d’un sistema operatiu basat en programari lliure, adaptat per a les urnes electròniques i que serà propietat de la Justiça Eleitoral. La intenció és de facilitar l’auditoria del sistema operatiu per part dels interessats en certificant que tots els sistemes són fiables i segurs, disminuir els costos d’adquisició de noves urnes electròniques.

I és que no es pot fer una auditoria amb un sistema operatiu del qual no es facilita el codi!

Festa de feina

Divendres vaig anar al cocktail de l’empresa. L’empresa on treballo és glamourosa, o almenys és el que volen, però es queden a mitges. Ens van dur a una coneguda discoteca de la zona alta de Barcelona i ens hi vam encabir més gent de la que hi cabria per a estar-hi còmodes. El menjar era discret, la il·luminació insuficient per a discernir què et ficaves a la boca i la xerrada del director va ser una mica patètica. Es va enfilar a un dels calaixos on ballen les go-gos i va dir que els nous socis de l’empresa (els amos, en realitat) només tenen l’objectiu de fer més gran l’empresa i els seus treballadors (a mi no em convé ser més gros del que ja sóc, la veritat) durant els propers cinc anys. Es va oblidar comentar que després d’aquest cincs anys vendran l’empresa a qui pagui més, exactament com ha fet l’anterior soci aquest any. Després va canviar d’idioma i ens va felicitar les festes en català, que suposo que ja no és una bona llengua per a parlar de negocis però encara ho és per a les festes tradicionals.

Per acabar-ho d’adobar, ens van deixar entrar a les 21:20 h (se suposava que hi havíem de ser a les 21:00 h) i a les 23:00 h van deixar de servir cervesa i cava, les úniques begudes alcohòliques que donaven. Ah, sí! I el servei de guardaroba era de pagament, com si fóssim nosaltres els clients de la disco i no l’empresa. Per tot plegat, glamour, però menys.

Anuncis institucionals

Fan un parell d’anuncis nous de la Generalitat de Catalunya a les ràdios catalanes.

M’ha agradat
El d’elteumòbil.cat on per fi fan publicitat comparativa castellà-català on queda clar quina és la llengua minoritzada per les empreses telefòniques. Sembla que sigui un tema tabú. Segurament, els hi caurà algun pal.

No m’ha agradat
El de la TDT: si compres una tele sense TDT, ja no és una tele. Ens volen colar la TDT sí o sí. Sembla que les administracions han de subvencionar les empreses de televisió: quan hi hagi l’apagada analògica, no cal seguir mirant la tele, però ens ho venen com si aquesta fos imprescindible per a viure. El que de debò passa amb la TDT és que es limita la poca llibertat de canals que hi ha ara mateix. Per exemple, a la Catalunya Nord es deixarà de veure TV3 com passarà al País Valencià.

Coneguts a la mani

Dissabte vam anar els de Caliu a fer una caminada per Collserola fins arribar al Tibidabo i després vam anar a la mani (el web fa dies que no va bé). Allà ens vam trobar uns quants amics: l’Oriol, el Toni, el Josep, el Miquel i el Xavi. Tots ells per separat i en diversos llocs i situacions, dos d’ells fent fotos, un altre repartint fulletons i dos més amb els seus companys de partit.

Al final, una mani multitudinària segueix sent molt petita perquè t’hi trobes tothom. Ens ho vam passar força bé, però de lluny la que s’ho va passar més bé va ser l’Adelaida que, vés per on, és una follonera.

Informàtic a la ràdio

Dijous passat, al programa Tot és possible de RAC 1 van convidar un informàtic per a resoldre alguns dubtes dels oients. De les coses que vaig treure en clar, amb l’ajut del Carles Pina que també ho va sentir:

  • Formatar el disc dur és una mesura molt dràstica, però s’ha de fer almenys un cop l’any.
  • En canvi, defragmentar-lo és necessari cada mes, o fins i tot cada setmana.
  • El Vista té alguns problemes d’incompatibilitats de programes.
  • Amb el Vista, s’han de cercar nous drivers per als teu maquinari. Si l’equip és antic, no hi ha drivers i,… no hi ha res a fer!
  • Els Mac són estupendos, però no són compatibles amb els jocs (no explica per què), però ara es pot instal·lar Windows en un Mac.
  • El Linux està bastant bé, malgrat que la presentadora deia que potser està una mica apagat, és una molt bona opció.
  • Hi ha un programari privatiu de reconeixement de veu i pregunten si estarà en català. Doncs no, clar.
  • Quan canvies l’extensió .tmp per una .avi, el que fas és canviar-hi el format.

I diuen que els informàtics no tenen sentit de l’humor.