He fet els deures

Ara em toca estar al tanto del que passa a la comunitat d’Ubuntu. Aquesta setmana m’he llegit els logs de les passades reunions del Community Council on s’aproven els LoCo Teams per a veure com funcionen, perquè ens estem pensant sol·licitar l’aprovació del Catalan LoCo Team. El que demanen ja ho complim sobradament, penso, però ens cal fer feina de documentació d’esdeveniments i de traducció d’alguna pàgina per tal que el Council s’ho pugui mirar.

També he estat a diverses conferències de la Ubuntu Open Week, prou interessant per a fer-se una idea de la magnitud d’alguns projectes.

I ara ha acabat la reunió dels LoCo Teams, on m’ha donat la impressió que segueixen sense saber què volen fer amb els equips, si cal que siguin geogràfics, si poden ser lingüístics, o el que sigui. Faran una reunió presencial a la Ubucon de Sevilla, la setmana vinent, on sembla que es decidirà tot. Per cert, que la Ubucon comptarà amb la presència del Jordi Alins, de l’equip català, que parlarà sobre la difusió d’Ubuntu entre la població adulta.

El que em sembla que passarà, pel que he copsat aquests dies, és que els LoCos de debò seran els estatals i se’ns convidarà a ser un subloco del l’equip espanyol. Això sona estrany, però en altres àmbits del programari lliure ja ho he vist i no m’estranyaria gens que la cosa acabés així. Ja ho veurem i ja en parlarem.

Ubuntu Open Week

A partir de Sant Jordi, els d’Ubuntu fan la segona Ubuntu Open Week.

Es tracta de “xerrades” en línia (per xat) amb torns de preguntes. Per a seguir-les, us heu de presentar als canals #ubuntu-classroom i #ubuntu-classroom-chat del servidor Freenode.net.

Només són aptes per a aquells avesats a les converses per xat.
Ah! I ja dono per suposat que tothom sap anglès. O és que no sentiu el que diuen els polítics?

Prometen ser interessants, especialment per a aquells que vulguin involucrar-se en el projecte més enllà de les nostres fronteres, o que simplement vulguin estar assabentats de les coses d’Ubuntu de primera mà.

Marató de Taiji

Demà hi ha una altra marató de Taiji que organitza el meu grup. Cada any n’organitza dos, a l’abril la marató de Catalunya i a l’octubre la marató d’Espanya. Aquest any, però, sembla que ha caigut la marató de Catalunya i ara es diu la maratón de taichi de Barcelona, España.

Jo no em puc queixar gaire perquè últimanent no hi vaig molt, però ja els diré alguna cosa. Evidentment, se’m tractarà de radical, però és una cosa a la que m’hi haig d’acostumar veient els temps que corren. Encara més, és possible que algú m’escrigui algun comentari racista, amb els poquets comentaris que tinc, atret per les paraules que sortiran indexades als cercadors.

No em feu cas, que ara estic emprenyat.

Instal·lar la Feisty amb una targeta ATI

Ahir vaig parlar amb molta gent i ja no recordo qui em parlava de la impossibilitat d’instal·lar la nova Ubuntu Feisty per culpa de la seva targeta ATI X-****.

Això no passaria si els controladors no fossin privatius.

En Mike Basinger, hacker d’Ubuntu, explica al seu blog com es pot fer. Es veu que és un bug conegut però que no s’ha pogut solucionar abans de treure la nova versió. També hi ha informació als fòrums d’Ubuntu.

Això no passaria si els controladors no fossin privatius.

Bàsicament, es tracta de baixar-se el CD alternate i instal·lar des d’allà. Després s’han de fer unes quantes passes i ja està.

Això no passaria si els controladors no fossin privatius.

La Festa Feisty


Ahir vam celebrar la festa per la nova versió d’Ubuntu, la Feisty Fawn. Prou bé que va sortir. Hi va haver una conxorxa per a fer-me parlar a l’audiència però potser no sabien de la meva habilitat per a escaquejar-me. 🙂
Potser hi érem unes 50 persones, no em vaig entretenir a comptar, i almenys jo, vaig estar ben distret amb tot de converses. Vam fer una mini reunió de signatures digitals i una altra del grup de difusió.

Vam fer la festa molt d’hora, suposo que per això va poder venir molta jovenalla. És ben curiós que, quan van veure el moment, van començar a treure els portàtils i a ensenyar-se i preguntar-se coses, mentre els grans ens dedicàvem a divagar amb les coses que havíem de fer: una install party, més trobades, …

Moltes gràcies al Quim i l’Oriol per l’organització de l’acte i a tothom del Catalan LoCo Team per la seva implicació.

Aquí hi ha les fotos que va fer en Josep, aquí les de l’Àlex i aquí, els videos del Carles i el Nil. Aviat n’hi haurà més.

Nota de premsa per la FestaFeisty del 20 d’abril de 2007

El proper divendres 20 d’abril, la Comunitat Catalana d’Usuaris del sistema operatiu Ubuntu farà una festa per celebrar el llançament de la nova versió 7.04, altrament coneguda amb el nom de Feisty Fawn.

La festa tindrà lloc al Centre Cultural de Les Corts, c/Dolors Masferrer i Bosch 33, a partir de les 8 del vespre. Prop de l’estació “Les Corts” de la línia 3 del metro. Es passarà una presentació de l’equip en format lliure, s’amenitzarà la vetllada amb música lliure, hi haurà un parell d’ordinadors mostrant la nova versió, un concurs per a elegir el logotip de l’equip i es donarà recolzament i ajut a la gent no iniciada que hi assistirà. Ubuntu és una de les diverses distribucions (o variants) del Sistema Operatiu GNU/Linux, amb més de 16.000 programes lliures, gratuïts i d’alta qualitat disponibles per a instal·lar-los de forma molt simple. Utilitzant Ubuntu, l’usuari pot realitzar sense cap problema des de les tasques habituals (ofimàtica, retoc fotogràfic, reproducció multimèdia, comunicacions per internet…) fins a les més sofisticades (edició de vídeo, tasques de servidor, programes científics, etc.) amb la seguretat de veure’s lliure dels típics problemes de sistemes privatius com ara els virus o les restriccions introduïdes artificialment.

Amb Ubuntu, a més, es pot gaudir d’un sistema operatiu traduït al català gràcies a l’esforç de desenes de voluntaris repartits per tot el domini lingüístic.

Per a més informació, consulteu la pàgina web de la festa.

Lliure de debò

El Mark Shuttleworth explica al seu blog el que pot significar el nou sabor “radical freedom” de la propera versió de la Ubuntu:

És clar, si DE DEBÒ voleu llibertat, haureu de fer anar aquest sabor en un xip SUN SPARC en una FPGA, i en aquest cas, tindreu la llibertat de modificar fins i tot la CPU, i tot el que funciona en ella. Aixecar el perfil del maquinari genuinament lliure és una manera amb la que espero que puguem trobar el punt on ha ni calgui incloure cap driver binari en el sabor Ubuntu habitual.

A Girona, encara de vacances


Dissabte vaig anar per fi a visitar Girona, després de mesos esperant per a poder fer-ho. No va ploure en tot el dia i, a la tornada vam anar d’agafar un autobús perquè la Renfe estava aturada perquè s’havia suïcidat una altra persona (es veu que cada setmana n’hi ha algun o altre que decideix suïcidar-se amb un tren, ja podien fer-ho d’una altra manera).

Au, demà a la feina.

Les meves vacances

Aquesta setmana hem intentat fer el bicicarril des d’Olot fins a Girona. Com que ha plogut molt, ho hem deixat després de pocs quilòmetres. Anar en bici des de Barcelona és una mica dificultós, perquè malgrat que les institucions públiques fan propaganda del carril i en fan el manteniment, les opcions previstes per al trasllat de bicicletes és més aviat penós. Tot són pegues per a pujar una bici a un autocar (cotxe de línia): d’entrada, les bicicletes han d’anar en bosses tancades amb una roda desmuntada, però, si no hi caben al maleter, després que tothom hi hagi posat les seves maletes, no pugen. Almenys això és el que t’expliquen a l’hora de vendre’t el bitllet. A la pràctica, en autocars amb la meitat de seients buits és molt difícil que no hi càpiguen les bicis al maleter. I potser no ho saben, però la majoria de gent que viatja de Barcelona a Olot o d’Olot a Girona ho fa sense gaire maletes. Ah! I no et deixen pujar una bici a l’autocar que va des dels pobles intermedia a Barcelona, primer hi has d’anar a Olot o a Girona.

La cirereta la va posar el conductor de l’autocar de Girona a Barcelona que, després de preguntar “què portem a les bosses?” ens va dir que “l’empresa no es fa responsable de res que els hi pugui passar“. Novament, no calia, és molt difícil causar danys a una bicicleta de muntanya, de fet, em sembla més fàcil causar danys als passatgers.

Demà anirem de visita a Girona, sense bicis, a veure si hi ha més sort.