CD de distribucions

Darrerament, hi ha hagut el boom dels CD gratis de distribucions de GNU/Linux, bàsicament Ubuntu, que Canonical ha anat distribuint per tot el món. Tothom en volia tenir un i tothom n’obtenia amb relativa facilitat, gràcies als entusiastes que en repartien als esdeveniments de programari lliure.

Però ara, Canonical s’ha cansat d’enviar CD gratis. És lògic pensar que aquesta campanya no podia durar per sempre; l’enviament de CD, sobretot, és prou car. El motiu principal pel qual vam muntar el LoCo Team català d’*ubuntu va ser continuar aconseguint aquests CD, ja que el que es deia era que els CD els repartirien els LoCos. Malauradament, només pensen enviar-ne 50 i només als LoCos oficials. Nosaltres encara no ho som, d’oficials, però per 50 CD a l’any, tant és… és a dir, estem acostumats a 500 CD, tant per a les Jornades de Programari Lliure com per al Dia de la Llibertat del Programari de Barcelona i els repartim tots.

A tot això, se m’havia acudit de fer una comanda a alguna empresa que es dediqués a estampar CD per a empreses i, com que havia sentit al David Medir de CiU dir que el seu DVD de propaganda havia estat baratíssim, què podia costar un miserable CD? Doncs deu ser que els polítics tenen preus molt especials, perquè el pressupost es disparava.

Ahir mateix em vaig assebentar que hi ha unes impressores capaces d’imprimir sobre CD (especials per a ser impressos, prou barats) a 200 €, per això.

Total, que això de repartir CD a l’engrós sembla que s’ha acabat, no és que això sigui dolent per al programari lliure, perquè a la gent li sol agradar que li regalin coses i les agafa sense saber què són ni per a què serveixen. El que podem seguir fent és el que fa anys que fem: tenir-ne sempre uns quants per a repartir entre la gent que demostri un gran interès per a instal·lar-se un GNU/Linux, o per a provar-lo seriosament, que podem fer entre uns pocs voluntaris. A més, no cal que siguin macos, presentar-los amb el Verbatim o similar i Ubuntu o Knoppix escrit amb retolador també els dóna un aspecte més interessant.

Moure grans quantitats de dades

Com fer per a moure grans quantitats de dades com les que es generen quan es treballa en investigació biològica, de l’ordre de 120 Terabytes?

Amb Internet no és viable perquè la velocitat disponible no és l’adequada per a aquesta finalitat. Google ha iniciat un programa, de moment no és públic per a tothom, que recorre a mètodes més clàssics: agafen un aparell carregat de discos durs, el porten allà on s’han de copiar les dades, llavors el recullen, en fan còpies i les reparteixen als interessats. Ells s’en fan còpia també, ja que es tracta de documentació de domini públic o alguna llicència Creative Commons, i garanteixen que tot es desa en formats oberts.

La dreta pel programari lliure

EL programari lliure no és de dretes ni d’esquerres, és de pur sentit comú, el menys comú dels sentits.

Toby Smithe diu al seu blog que, segons la BBC, “en una emissió de matinada de la BBC4 ha parlat el Primer Ministre a l’ombra (això em sona 🙂 sobre la implantació de programari de codi de font oberta que el govern hauria de fer i que faria estalviar 600 milions de lliures l’any”.

En Matthew Revell també en parla i al web dels Tories és notícia de primera plana.

Ja m’imagino l’Artur Mas proclamant el mateix.