La distribució per al meu ordinador

El meu ordinador portàtil el vaig comprar a Ahtec, una botiga on quan compres un portàtil no t’obliquen a comprar cap sistema operatiu (cosa que sembla que en altres àmbits sigui impensable, algú s’imagina que per a comprar una rentadora fos obligatori comprar sabó per a tres anys?).
Durant tres mesos, hi he tingut una Kubuntu Dapper que m’ha funcionat prou bé, però darrerament he tingut alguns problemes amb la versió final de l’Edge (amb les alfes no en vaig tenir). Llavors vaig pensar en el que diu en Francesc:

a l’ordinador no hi has de posar el que vols, sinó allò que a ell li agradi.

De manera que em vaig posar a cercar: li agrada la Fedora 4, però la 6 no li agrada. No li agraden les instal·lacions de OpenSuse ni de Debian ni de Mandriva. El que sí que li agrada, i força, és la Mandriva One, la versió live de Mandriva que també es pot instal·lar al disc dur. Així que he hagut de fer això, una mica més marrano que fer una instal·lació normal, però ara ja tinc l’ordinador feliç i content. 🙂

Els ciudadanos

El meu germanet (blog abandonat) s’ha llegit el programa del nou partit polític Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Hi ha trobat una frase sospitosa i els ha escrit un correu.

Hola,

M’he estat llegint el vostre programa electoral i tinc un dubte a
l’ultim punt:

Sistema electoral. En particular, plantejarem la necessitat
d’aprovar un nou sistema electoral que articuli millor la
representació ciutadana, desbloquegi les llistes electorals i
redueixi la sobrerepresentació de les minories en el Congrés.

Que voleu dir amb “reduir la sobrerepresentació de les minories en
el Congrés”. En quin sentit considereu que les minories estan
sobrerepresentades?

Gràcies.
Eduard.
Barcelona.

Resposta

Date: Thu, 26 Oct 2006 09:29:47 +0200
From: info@ciutadans-ciudadanos.com
To: “Edi Carreras”
Subject: ciutadans-ciudadanos

Estimado Eduard,

El model de repartició d’escons al Congrés, basat en la llei D’Hont i la circumscripció provincial, té efectes que distorsionen fortament la proporcionalitat entre escons i vots. Una de les mostres més clares d’aquesta distorsió és el cas d’Izquierda Unida y Esquerra Republicana de Catalunya a la legislatura vigent.

Les candidatures d’Izquierda Unida van obtenir 801821 vots a tota Espanya (llevat de Catalunya, on es presentaven amb la llista d’ICV), mentre que ERC va rebre el suport de 652196 votants. IU només va obtenir 2 escons. Malgrat haver obtingut un suport molt inferior (prop de 150000 vots menys) al de IU, la formació independentista en va treure 4 vegades més escons, és a dir, 8 diputats. Aquest exemple ilustra la manca de proporcionalitat i sobrerrepresentació que tenen algunes minories al Congrés, en particular, les minories amb força regional, però sense presència arreu d’Espanya (el cas de ERC). I aquest és el fenomen de sobrerrepresentació de minories que s’esmenta al nostre programa.

Ciutadans proposa corregir aquestes distorsions a través d’un sistema més just (més proper al principi d'”un home, un vot”), en el qual es respectin d’una forma més fidel la voluntat popular, i no es donin paradoxes com que candidatures amb menys suport treguin més representació al Congrés.

Esperem que aquesta resposta hagi resolt els seus dubtes, i restem a la seva disposició.


Salutacions,
Virgínia Alejaldre

Ciutadans-Partit de la Ciutadania
info@ciutadans-ciudadanos.com
www.ciutadans-ciudadanos.com

Mala resposta. Rèplica del meu germà.

Hola Virginia,

El cas que expliques es de sobrerepresentacio territorial i no de sobrerepresentacio de minories. Les minories estan clarament infrarepresentades per la llei d’Hont.

Agafant les dades que menciones, la llei d’hont va assignar aquests escons al 2004:

PSOE 164
PP146
Ciu 10
ERC 8
PNV 7
CC 3
IU 2
ICV 2
.
.
.

Si assignem el concepte 1 home 1 vot, i dividim el numero de vots pel numero de escons, la distribucio hagues estat molt diferent:

PSOE 157 (7 menys)
PP 137 (9 menys)
Ciu 12 (2 mes)
ERC 9 (1 mes)
PNV 6 (1 menys)
CC 3 (igual)
IU 11 (9 mes)
ICV 3 (2 mes)
.
.
.

A aixo cal afegir que per poder entrar al repartiment del pastís cal un 3% de vots, altre punt que penalitza les minories.

Com es pot veure l’actual sistema perjudica moltissim les minories (IU en el cas mes clar), i nomes beneficia a les majories (PP i PSOE). Inclus el cas que menciones (ERC) mereixeria 1 esco més aplicant la teoria 1 home 1 vot, ja que es més gran la penalitzacio per la llei d’hont que el benefici territorial per la distribucio de vots per regions.

Es per això que em sorpren que parleu de “sobrerepresentacio de minories” quan l’actual sistema es ben poc respectuos al meu entendre amb les minories.

Eduard.

Nova resposta

Date: Fri, 27 Oct 2006 09:41:59 +0200
From: info@ciutadans-ciudadanos.com
To: “Edi Carreras”
Subject: ciutadans-ciudadanos

Eduard,

Tens raó, la redacció no és exacta. El sistema D’Hont tendeix a primar els grups majoritaris, però al sistema electoral espanyol es produeix un efecte addicional que discrimina a unes minories envers d’unes altres, les que tenen força regional (és a dir, les que poden ser forces majoritàries a una circumscripció i per tant, beneficiar-se de la llei d’Hont) i les que són minoritàries a tot arreu (com IU). El resultat és un bipartidisme que fa impossible la consolidació d’una tercera força, excepte que aquesta sigui de caràcter regional. Les forces minoritàries regionals, tot i estar lleument subrepresentades respecte el model proporcional pur, tenen un plus de visibilitat i de capacitat de decisió (sobrerrepresentació efectiva) al Congrés, perquè el sistema fa inviable una tercera força nacional (com el CDS o IU). I a aquest desequilibri ens referim.

De tota manera, agraim el teu comentari i incorporarem les correccions adients al programa electoral.


Salutacions,
Virgínia Alejaldre

Ciutadans-Partit de la Ciutadania
info@ciutadans-ciudadanos.com
www.ciutadans-ciudadanos.com

Hi ha unes quantes coses. Per què no parlen de partits com el PNV i el BNG? Només tenen problemes amb els partits catalans que resulta que tenen massa representació a Espanya. De fet, incloure això al programa electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya ja és bastant pintoresc, potser és que no distingeixen gaire. Però a més no s’han preocupat ni de fer uns pocs càlculs abans de dir el que diuen, i ara hauríem de veure com volen aconseguir que ERC no tingui representació al Parlament Espanyol, potser prohibint-los presentar-s’hi? Les minories no els semblen malament, sempre i quan no siguin minories regionals. Ja s’ho faran. Només espero que després de les eleccions se’ls dediqui el temps proporcional als seus resultats a les ràdios catalanes, on trobo que sempre han tingut molt d’espai per a les seves reivindicacions que no tenen ICV, per exemple.

Traduïda la documentació del Kpresenter

Ja he finalitzat la traducció de la documentació del KPresenter, el programa de presentacions del KOffice, la suite ofimàtica del KDE.

Amb el KPresenter, podeu preparar un conjunt de diapositives per a usar-les en un passi en una pantalla o per a imprimir-les. Les vostres diapositives poden incloure text i gràfics en una gran varietat de formats i, és clar, podeu incrustar-hi tota mena d’objectes.

Les seves característiques inclouen:


Properament, iniciaré la traducció de la documentació del Krita (2027 cadenes). Després només quedarà la del Kugar (583 cadenes) per a acabar tota la traducció de la documentació del KOffice. Llavors serà temps de començar a repassar la documentació actualitzada per a acabar tenint-la tota traduïda.

Patents de programari d’IBM

Segons The Inquirer, IBM ha demandat Amazon per patents de programari a Texas. Diuen que infringeixen la propietat d’IBM amb coneixement de causa. Les patents per les quals alguna ment brillant vol guanyar molts diners són tan divertides com 5,796,97 – presentar aplicacions en un servei interactiu; 5,442,771 – emmagatzemar dades en una xarxa interactiva; 7,072,849 – presentar anuncis en un servei interactiu; 5,444,891 – ajustar enllaços d’hipertext a la mida dels objectius i activitats de l’usuari; i 5,319,541 – encarregar ítems usant un catàleg electrònic.

He d’aconseguir com sigui que aquesta mena de xantatge no prosperi mai a Europa.
No a les patents de programari.
patents.caliu.cat

Feeds d’etiquetes al Blogger

A la llista de l’FSFE-ca parlem de donar impuls al planeta.lliure.cat que ha muntat en Carles Mateu
Per tal de fer-ho, aquells que tenim blogs sobre programari lliure hi hem d’adherir els nostres fils. Com que jo fins ara no tenia etiquetes al blog, no em semblava bé de posar-lo en un lloc per a parlar de programari lliure quan moltes vegades escric sobre altres coses com el fum de tabac o el Taiji. Les etiquetes serveixen per a separar unes coses de les altres, així com per a organitzar-se més bé.
Ara, el servei Blogger al qual estic subscrit, sobretot perquè és còmode i gratis, tot i que no lliure, hi han posat les etiquetes, però no ha estat fàcil de trobar a les seves intruccions i he hagut de cercar un altre lloc on expliquen com fer-ho.

Segueixen un esquema com aquest:

http://beta.blogger.com/feeds/identificació/posts/full (o summary)/-/etiqueta

Identificació vol dir el número del teu blog.
Full o summary és per si vols que apareguin les entrades senceres o parcials.
Etiqueta és el nom de l’etiqueta a la que vols fer el feed.

En el meu cas, que vull el feed per a les entrades etiquetades com a “programari”:

http://beta.blogger.com/feeds/12036739/posts/full/-/programari

Programari privatiu als portàtils per al tercer món

No tot són flors i violes amb l’ordinador de 100$ previst d’enviar als països del tercer món. Es tracta d’un petit portàtil que funciona amb GNU/Linux, concretament una mena de Fedora feta per Red Hat.

Però ara resulta que Red Hat ha signat un acord secret amb Marvell per a que proporcioni un xip de connexió a xarxa sense cables. Els drivers (privatius) els ha de proporcionar la mateixa empresa.

En Theo de Raadt, recolzat per en Richard Stallman, se’ls ha queixat enèrgicament, i els ha retret la decepció que representa això per a la comunitat del programari lliure.

Vist a l’Slashdot.

El premi Chris Nicol

M’assebento per LaFarga.cat que el Chris Nicol va morir l’any passat. Era un dels promotors de Pangea i havia acudit a alguna reunió de Caliu per a discutir les migracions a programari lliure de les associacions que integren Pangea. Cal dir que aquestes migracions s’han portat a terme amb èxit i que bàsicament fou gràcies a ell.

Ara, l’Asociación para el Progreso de las Comunicaciones ha muntat un premi bianual dotat amb 4000 $ amb el seu nom per a distingir iniciatives que ajudin la gent a fer servir el programari lliure.

Més musiqueta

Avui sóc una mica més feliç.

M’he assabentat per LaFarga.cat, que un dels meus grups preferits, Conxita, en parlava a una entrada recent, treurà aviat el seu primer disc amb una llicència Creative Commons (probablement sigui la No comercial, però permetran l’obra derivada).

Diuen que “tothom ha de poder escoltar, reproduir, copiar i compartir lliurement la nostra música”. Així anem bé. Són molt bons, tal i com vaig comentar, i em penso que es faran un fart de fer concerts. Això espero, almenys.

No ets enrotllat… Malament.
No ets gens graciós… Malament.
No tens molts amics… Malament.
Ni vesteixes de colors… Malament.

(de la cançó Malament, a la secció d’Exercicis del seu lloc web)

Dia contra els DRM


Avui és el dia contra la Gestió de Restriccions Digitals (Digital Restrictions Management, DRM) i la Free Software Foundation Europa i d’altres organitzacions han llençat el portal DRM.info.

De la nota de premsa de la FSFE traduïda i que haig d’enviar encara per a la publicació:

DRM.info: Informant sobre els perills de control·lar l’ús privat dels mèdia

Aquest matí, un grup d’organitzacions contribuïdores i autors han llençat DRM.info, una plataforma col·laborativa d’informació sobre els perills potencials de la gestió de restriccions digitals (Digital Restriction Management, DRM) initiada per la Free Software Foundation Europa (FSFE).

“‘Els vostres aparells no se’n refien de vosaltres!’ és el missatge bàsic dels DRM. De fet, se’n refien tan poc de vosaltres que ni tan sols us diran que us tenen sota la seva vigilància,” diu Joachim Jakobs, coordinador de mèdia de l’FSFE. “En el cas del rootkit de SONY, s’ha vist que el programari es va instal·lar en secret, sense el consentiment dels usuaris, va informar SONY, i fins i tot va malmetre la instal·lació de Windows quan se l’esborrava.”

Donades les implicacions polítiques de posar el propietaris d’ordinadors, reproductors, telèfons mòbils i altres aparells sota el control dels venedors dels aparells, no és estrany que es prefereixi que ningú no conegui els DRM: un executiu de la Disney va dir a l”Economist’ fa un any: “Si els consumidors arriben a saber que hi ha uns DRM, què són, i com funcionen, ja haurem fracassat.”

En contrast, DRM.info es basa en la idea que a la gent se l’ha d’informar i involucrar en decisions que els afectaran en un àmbit molt personal.

“Les tecnologies DRM estan basades en el principi que una tercera part té més influència sobre els teus dispositius que tu, i que els seus interessos passaran per sobre dels teus quan entrin en conflicte. Això és així fins i tot quan el teu interès és perfectament legítim i legal, i possiblement també per a les teves pròpies dades,” explica Georg Greve, president de l’FSFE.

Les biblioteques també estan preocupades amb l’impacte dels DRM en la seva capacitat de preservar la nostra herència cultural, de proveir el futur accès al material de domini públic i d’exercir privilegis d’usuari sota la llei de drets d’autor. “Les biblioteques veuen els DRM com una amenaça per a les nostres activitats perquè poden soscavar o fins i tot impedir l’accès legítim i l’ús de continguts digitals”, diu Teresa Hackett, eIFL.net. “Donem la benvinguda a DRM.info com a plataforma per al debat públic sobre aquests temes importants per a la societat”.

Georg Greve acaba: “DRM.info es disposa a acabar amb el silenci sobre els DRM i podeu ajudar-nos amb aquesta tasca: descarregueu-vos un botó de web de DRM.info avui i enllaceu-lo.”

Quant a DRM.info

DRM.info és una col·laboració entre moltes organitzacions independents i individus. Els punts de vista expressats reflecteixen els de l’organització en qüestió i, si no es diu el contrari, no s’han fet amb el coneixement dels altres contribuïdors. Tots els contribuïdors tenen una preocupació compartida sobre la manca d’un debat social informat sobre els aspectes que envolten les tecnologies DRM.

Traduïda la documentació del KPlato

Avui he enviat la traducció de la documentació del KPlato. Es tracta d’un programa de gestió de projectes i forma part del KOffice, un entorn d’oficina per al KDE.

Pot mostrar diagrames de Gantt, els usuals en aquesta mena de programes, amb llistes de tasques i localitzacions de recursos, vistes de recursos amb localitzacions de tasques per recurs i vistes de compte mostrant els costos previstos amb dates de tall i periodicitat configurables, entre moltes d’altres característiques.