Premis de l’aKademy 2006

Avui s’han entregat els premis aKademy 2006 a les millors aportacions fetes al KDE durant aquest any. En una cerimònia presentada per n’Albert Astals, guanyador de l’any passat (foto de l’esdeveniment amb l’Albert en primer pla), s’han premiat el Boudewijn Rempt pel Krita com a millor aplicació, un manipulador d’imatges per a l’entorn KOffice, l’Alexander Neundorf per la seva feina en el CMake en el KDE4 com a millor contribució no-programa i el Laurent Montel com a campió de contribucions per al proper KDE4.

Traduir l’adept

Ja vaig veient com funciona això. L’adept és un programa relativament nou i fins fa molt poc no s’ha inclòs al KDE, a l’apartat playground-sysadmin (vaja, que oficialment no és part del KDE, encara). Ja l’havia traduit l’Albert Astals i ha penjat la traducció al lloc corresponent. Malgrat això, Kubuntu no passa pel repositori de traduccions del KDE per a agafar la traducció de l’adept (la dels programes oficials sí, naturalment) de manera que no tinc l’adept traduït a la meva Kubuntu Etch. Espero que a la versió final se solucioni, perquè em sembla un programa interessant i a Kubuntu se suggereix que és amb aquest programa que s’han d’instal·lar els programes.

Computació fiable

Més aviat, fe en la computació i en les sagrades empreses que ens faciliten (pagant-hi molts diners) coses tant complexes com navegar per internet.
Hi ha un video molt interessant de com funciona el Trusted Computing.

Les empreses d’ordinadors comencen a posar-se d’acord en què els usuaris dels seus productes no són de fiar. Per tant, volen implantar uns xips obligatoris a qualsevol galindaina on hi càpiga, per tal que no poguem llegir els nostres llibres, escoltar la nostra música ni veure les nostres pel·lícules a no ser que paguem (més) per a fer-ho. A més, un cop implantat, algú pot decidir que un llibre només es pot llegir durant tres mesos. Si el vols rellegir, te l’has de tornar a “comprar”.

“Fiable” ve de “fe”, i la fe es dóna recíprocament. El que ens demanen les empreses és que tinguem fe en elles, però sabent que ells no tenen fe en nosaltres.

Hi ha campanyes en contra d’això. La millor, la italiana, encara que només sigui pel domini: no1984.org.

EL Launchpad de Canonical

Sóc usuari de Kubuntu des dels seus inicis i, quan he volgut ajudar a traduir algun dels seus components, sempre he tingut problemes amb el sistema Rosetta, integrat al Launchpad que es van inventar Canonical, l’empresa responsable de (K)ubuntu. Aquest sistema privatiu no em va agradar quan el van presentar a Mataró al desembre de 2004 i encara no m’agrada. Avui mateix he tornat a provar-lo perquè fa temps que vull tenir l’Adept (una interfície gràfica amb Qt de l’apt) en català. M’he posat a traduir-lo, m’ha dit que no sóc traductor oficial i m’ha deixat continuar. Hi havia tres o quatre suggeriments de traducció a cada missatge i no ha estat fins al final (tot plegat 5 minuts, encara sort) que no me n’he adonat que ja estava traduït 3 vegades per altres tres traductors no oficials.

Quan algun dels traductors oficials tinguin a bé mirar-s’ho, hauran d’elegir a cada missatge quina traducció els agrada més i desar-ho tot un altre cop. D’aquesta manera, haurem aconseguit fer la mateixa feina quatre vegades! Enhorabona!

Musiqueta

Aquests dies escolto música d’un grup que es diu Conxita. Són de Sabadell i fan pop trist, segons diuen al seu lloc web. Tenen una cançó (llepo) llicenciada amb Creative Commons i que surt al disc de música lliure de LaFarga.cat.

Es poden descarregar les cançons de la maqueta al lloc web i també els exercicis totalment experimentals que van fer cap el 2004, molt recomanables.

Com que de la resta de cançons no en diuen res al web, interpreto que apliquen els habituals drets d’autor, així que no es poden modificar sense pagar diners. Llàstima, perquè n’hi havia una que em feia gràcia canviar-li coses (tot i que no en sé i n’hauria d’aprendre primer…).

El que sigui pel PL

Sembla que la cosa es mou a la llista d’administracions públiques de Softcatalà. Hi ha hagut 90 missatges en tres dies parlant de la necessitat de crear una altra associació/plataforma/elquesigui per a pressionar (fer lobby) les administracions per la implantació del programari lliure i els estàndards oberts.

M’ho estic mirant amb escepticisme perquè això ja s’ha intentat abans, però també veig que una quanta gent potser sí que té les ganes i el temps necessaris per a posar-s’hi.
No deixa de ser curiós que ningú no pensi a fer servir alguna associació ja existent, com Catux, Caliu, encara que no siguem molt actius, o la FSFE. Suposo que és més guai muntar-ho tot un altre cop.

Hi han escrit l’Oriol Ferran, antic secretari de TI de la Generalitat, molt a la defensiva, i el Marcelo d’Elia Branco, potser els que hi posen nivell a la conversa.
Espero que se’n surtin, però.

Trobada tècnica

A la reunió de Caliu de juliol, vam decidir que s’havien de fer reunions on tractéssim dubtes tècnics que potser no tractem gaire i que interessen a alguns que potser no venen a les reunions ordinàries per ser massa “filosòfiques” i d’aspectes interns.
Així que estic organitzant la primera trobada tècnica de Caliu que farem el 7 d’octubre a les 17 h, al LinuxLab de Bocanord, perquè no hem trobat cap més lloc de més cèntric a Barcelona amb característiques semblants. La veritat és que demanem molt, perquè a més a més volem que sigui cèntric.
Bocanord és un Espai Jove de l’Ajuntament que gairebé per casualitat va muntar un LinuxLab per a oferir cursos i promocionar el Programari Lliure. Allà s’hi han fet diverses reunions de cat >> KDE, una aKademy-es, reunions de Caliu i habitualment s’hi fan reunions de Badopi. A més, hi ha gent de Badopi que col·labora amb l’Espai. Avui mateix m’han comunicat que als ordinadors del LinuxLab també s’hi ha instal·lat Windows per a poder fer uns cursets d’edició de video o alguna cosa semblant. Ja estàvem avisats que, degut a la poca afluència de gent als cursets i a l’interès en determinats programes privatius (i caríssims), potser haurien de fer-ho. I és que a “la gent” no sembla que li importi la seva pròpia llibertat.

Dissabte, durant el Dia de la Llibertat del Programari en vam parlar i vam decidir de centrar-nos en un tema, concretament “Configuració persistent en entorns KDE i Gnome”, i aprofitar per a respondre dubtes tècnics diversos. Si algú hi té algun dubte a preguntar i vol que ens ho preparem mínimament, el podeu posar al wiki. Si no, és igual, hi ha gent que en sap molt i que us pot ajudar. Si algú vol fer-hi una instal·lació, també serà benvingut.

La nova secretària de Societat de la Informació

Amb l’expulsió d’Esquerra del govern de la Generalitat, van canviar el secretari de Societat de la Informació. Ara hi ha la Marta Continente i a Tertúlia Digital feia una exposició de les línies d’actuació. Jo hi havia d’anar, però al final me’n vaig desdir. Me n’alegro, perquè total per a 3 mesos en què ocuparà el càrrec, no cal saber el que vol fer. Es veu que va parlar de les vaguetats habituals, com l’internet a les aules i gens de Programari Lliure.

Resum del Dia de la Llibertat del Programari

Ja s’acabat el Dia de la Llibertat del Programari (Software Freedom Day) que hem celebrat a la plaça de Catalunya de Barcelona. Aquest any, no vaig fer la crida general al web de Caliu ni, de fet, a la llista de distribució de Caliu, de manera que poca gent ha vingut a veure’ns, tot i que hi va venir gent nova, poca va ser la que hi va repetir. Una llàstima, perquè és un molt bon lloc per a trobar-nos tots plegats i xerrar de diversos aspectes del PL.

Ens vam trobar molts estrangers al què no els era estrany el PL, i fins i tot alguns entusiastes. També hi va haver entusiastes locals que no tenien ni idea que es fes aquest Dia ni que existís Caliu. I, com l’any passat, també vam comprovar que els ordinadors fan por a molta gent.
Això sí, agraden molt els dibuixets de pingüins i hi va haver gent que ens comprava samarretes i Tux de peluix perquè eren macos, no perquè sabessin res del PL.

Vam conéixer una directora d’escola que no tenia coneixement que aquest curs es repartirà la Linkat a les escoles i que ens va agrair la informació, perquè a hores d’ara, tenen ordinadors, però no tenen programari ni lliure ni privatiu.

Ens va fallar la gestió del corrent elèctric que ens feia la Regidoria de Ciutat del Coneixement de l’Ajuntament, a última hora. Per a l’any vinent, intentarem inventar alguna cosa per a poder-lo tenir i així fer demostracions amb portàtils.

Dia de la Llibertat del Programari

Demà dissabte 16 de setembre se celebra a tot el món el Dia de la Llibertat del Programari.

A Barcelona, com l’any passat, se celebra a la Plaça de Catalunya de Barcelona, cantonada amb el carrer de Bergara, davant de la porta de l’Fnac, d’11 a 20 h. Es repartiran distribucions de sistemes operatius complets i lliures entre els assistents, i usuaris avançats i experts en GNU/Linux oferiran informació sobre el Programari Lliure i respondran dubtes.

El Programari Lliure -de vegades també anomenat software lliure o codi de font oberta (Open Source)- es defineix per les següents llibertats:

0.- La llibertat d’utilitzar el programari per a qualsevol ús.

1.- La llibertat d’estudiar el funcionament del programari, i adaptar-lo a les nostres necessitats. L’accés al codi font és necessari per tal de gaudir d’aquesta llibertat.

2.- La llibertat de redistribuir les còpies.

3.- La llibertat de millorar el programari i de distribuir aquestes millores, de manera que tothom se’n pugui beneficiar. L’accés al codi font és necessari per tal de gaudir d’aquesta llibertat.

Aquestes quatre llibertats permeten la participació igualitària en l’era de la informació.

Sortim anunciats a Vilaweb.