Fums 4

Aquesta vegada, m’ha agradat veure que al restaurant de la plaça cívica de la UAB, els treballadors han enganxat un munt de fotocòpies amb el cartell de prohibit fumar i que anaven amb un d’aquests fulls enganxats a l’esquena. Evidentment, estan farts de veure els estudiants fumant allà on, en teoria, no s’hi pot fumar des de fa més d’un any.

Traduint el KOffice


Després de molts anys seguint els processos de diverses traduccions, m’he decidit a ajudar amb la traducció del KOffice, la suite ofimàtica de KDE, que treurà nova versió aviat. Com sempre, és un misteri el temps que hi podré dedicar, que de vegades em sembla que pot ser molt i de vegades sembla que no en tingui en absolut. També hi ha en marxa actualment la traducció del WordPress 2.0. Jo hi vaig col·laborar en l’anterior (1.5) però ara ja m’he embolicat amb això que té més feina.

Fum, fum, fum

El bar de l’estació de FCG de la UAB va obrir el dia 9 de gener, després de vacances de Nadal, amb un cartell que prohibia fumar. Avui he vist que han llevat el cartell i n’han posat un altre que permet fumar. És un bar petit, amb el sostre baix, sense ventilació, on a l’hivern es fa difícil respirar pel fum. Han aguantat dues setmanes.
Aquest és ja el tercer apunt que faig sobre un tema que em pensava que no m’afectaria, però de la llei n’esperava alguna cosa més. Diumenge al matí vaig intentar prendre’m un cafè a Barcelona, a l’única cafeteria que conec on no és permés de fumar, i estava tan plena que no vaig poder agafar un lloc ni a taula ni a la barra. La resta de bars oberts estaven ben buits. A mi no em sembla que prohibir fumar al bar sigui dolent per al negoci.

Més dimensions

He llegit un article a la revista anglesa New Scientist sobre l’hiperespai, i sobre com, sobre el paper, es podria construir una nau que, usant altres dimensions i les propietats que hi ha en elles, com l’anti-gravetat, podria sortir del planeta i viatjar a velocitats superiors a la de la llum. Es faria amb una tremenda quantitat d’energia electromagnètica. De fet, només per a aixecar-se necessitaria 500 000 vegades més energia que la del camp magnètic terrestre. La idea prové del Sr. Burkhard Heim, un alemany que, als anys 50 va formular un teorema en aquesta direcció. Hi ha qui diu que aquest teorema unifica la teoria quàntica amb la teoria de la relativitat. Fins i tot en Von Braun, el famós enginyer alemany que es van emportar els americans per a començar la cursa espacial, va preguntar-li si valia la pena continuar la investigació en coets.
Si la teoria és correcta, es podria arribar a Mart en 5 hores, per comptes dels 6 mesos que es triguen actualment, i les estrelles més properes estarien a l’abast.
A Nou Mèxic hi ha un laboratori que diu que podria estudiar fer un assaig per a corroborar la teoria. Ja veurem. La idea del camp electromagnètic per a entrar a d’altres dimensions sembla treta de la novel·la de Carl Sagan Contact (també s’hi va fer una pel·lícula) i els viatges a través del subespai de la saga Star Trek, però la teoria és anterior a les obres de ficció.
Aquí hi ha la primera pàgina en pdf de l’assaig de Walter Dröscher (et fan pagar 25$ per l’assaig sencer).

ColeTIC

La setmana passada em va sorprendre que un professor del meu nano, que fa sisè, va dir els alumnes d’enviar-li per correu electrònic una redacció que havien de fer. La idea és acostumar-los a les TIC, encara que la majoria de nens de la classe hi estan més acostumats que el professor. El profe, a més, permetia enviar els documents en format OOo (el meu nen ja el tenia avisat) o MSWord. Però resulta que, per motius de tenir-ho tot igual i que tothom faci la mateixa quantitat de paraules, els conmina a utilitzar el tipus de lletra MS Comic Sans, mida 12, que serà molt agradable de llegir, però és propietat de Microsoft i sobretot no és lliure. Sí, en el meu GNU/Linux es pot instal·lar aquesta font, però jo no vull, així que m’he permès d’enviar-li un correu electrònic explicat-li la problemàtica:

M’explica l’Arnau que instes els alumnes a presentar les feines fetes a ordinador amb un determinat tipus de lletra que segurament és molt maco, però també és cert que és propietat de Microsoft i que, encara que de moment el deixen fer servir de franc i per a fer qualsevol cosa, en qualsevol moment pot canviar d’idea i fer-hi pagar o prohibir que es pugui fer servir per a escriure en català, per exemple.

Amb un tipus de lletra lliure (n’hi ha a centenars) no hi pot haver aquest tipus de problema.

Felicitats per la iniciativa de fer entrar els nens i les nenes a les tecnologies de la informació i la comunicació, especialment pel que fa a l’ús del correu electrònic. I perdó pel correu no sol·licitat, però em semblava la millor manera de tenir retroalimentació tecnològica.

Una altra maquineta


Aquesta maquineta funciona amb GNU/Linux, sembla una PSP (d’acord, no és el mateix, però sembla prou bona) i es diu GP2X (165 €). Pot reproduir ogg, veure png i e-books (espero que txt també). M’han dit a la botiga que hi ha a Melcior de Palau, 143 (Sants, Barcelona) que s’han exhaurit i que la setmana vinent en tindran. Jo la provaré primer a veure si m’agrada.
Ah! I, en teoria, serveix per a jugar a jocs tipus mame.

Més fum

Avui és el primer dia de classe a l’Autònoma i al bar he vist 5 persones fumant de cinquanta-i-pocs que hi érem. És un bar on ja fa dos anys que està prohibit fumar, però on de vegades no hi puc entrar per la quantitat de fum. Sembla que la cosa canvia una miqueta, però em temo que durarà ben poc.
En canvi, al bar de l’estació han prohibit fumar (abans era permès i no s’hi podia entrar sense mascareta protectora) i no hi he vist ningú fumant.

Messenger = internet?

Un noi pregunta a una noia: “tens Messenger?” I ella li diu: “no”. De seguida, el noi diu sorprès: “no tens internet?” i la noia respon: “sí que en tinc, és que no tinc accès al Messenger”. És bo de sentir aquesta mena de converses (ja sé que no està bé sentir les converses d’altri) per adonar-se d’on estem i a on volem anar.

Gent important escriu al meu bloc

EL Philippe Aigrain ha escrit un comentari al bloc (o blog, perquè és veritat que és més lògic usar el que usen les llengües més properes). I és que si poses “cause commune” (el títol del seu llibre) al Google, surt un enllaç a la segona pàgina del Planeta Caliu on també hi surt aquest blog.
Per cert, que em dóna la raó en el conflicte que tinc amb tots els informàtics del món perquè comencen a comptar pel número zero. 🙂

Melció, Gaspà i Baltasà


Ahir vaig mirar la cavalcada de reis de Barcelona a TVE1, on feien la retransmissió en català per al principat, i vaig quedar extasiat amb el canvi de nom del rei Melcior que ara es diu “Melció”. Malauradament, els altres dos queden igual, perquè en castellà s’escriuen igual. Una pena.