Els drets intel·lectuals positius

Es tracta d’un concepte que explica en Philippe Aigrain al seu llibre Cause commune. Aquí el tradueixo per a veure si entre tots fem reflexionar la societat.
EL CONTINGUT DELS DRETS INTEL·LECTUALS POSITIUS (pàgina 145 del llibre Cause commune de Phillipe Aigrain)
DRETS POSITIUS: Drets concebuts com d’accès a les capacitats (« dret a fer o obtenir ») i no com a drets restrictius. No confondre amb el dret positiu en el sentit de dret material com està inscrit als textes legals i la jurisprudència (que s’oposa a un eventual dret natural).
1. El dret de crear noves entitats intel·lectuals, fins i tot utilitzant entitats preexistents.
2. El dret de posar a disposició pública la seva creació (sentit original de publicació).
3. El dret de ser reconegut com a creador de tot o part d’una entitat intel·lectual.
4. El dret d’obtenir recompensa econòmica o no econòmica per una creació, en proporció a l’interés que d’altres hi han prestat.
5. El dret d’accedir a tota entitat intel·lectual que s’hagi fet pública.
6. El dret de citar extractes d’una entitat intel·lectual sigui quin sigui el format, per les necessitats de la informació, de l’anàlisi, de la crítica, de l’ensenyament, de la recerca o de la creació d’altres entitats intel·lectuals.
7. El dret de corregir tot error, afirmació difamatòria, informació falsa o atribució errònia.
8. El dret de referenciar, de crear un vincle vers d’entitats intel·lectuals produïdes per d’altres o d’inventariar aquestes últimes, des del moment que aquestes han esdevingut públiques.

Notin els amics informàtics, que el senyor Aigrain a l’hora de començar a comptar, ho fa pel número 1.

Causa comuna


He acabat de llegir el llibre Cause commune de Philippe Aigrain, disponible a Internet i amb llicència Creative Commons no comercial, no derivativa. És un assaig de nivell sobre els dos mons en què vivim avui dia: el de les patents, els programaris privatius i l’abús dels drets intel·lectuals, i el del programari lliure, les llicències lliures i el règim de bens comuns, i de com coexisteixen i interaccionen. Hi ha una petita història del començament del programari lliure, cap a la pàgina 106, i l’anècdota de les llavors que no produeixen llavors fèrtils per tal que a cada collita, el pagès hagi de comprar noves llavors, cap a la pàgina 83, i de la qual ja en vaig parlar un altre dia. També parla de revistes científiques lliures, sorgides contra l’abús del les tradicionals, de les empreses farmacèutiques que abusen de les patents de moltes maneres i dels drets consubstancials que tothom té sobre la propietat intel·lectual.

NT al tren


Avui he vist al tren dos usuaris de portàtils i un de PDA, al mateix compartiment on anava jo, és a dir, que jo era l’únic que no feia servir un ordinador. Em sobta, perquè tot i ser la línia de tren que porta de Barcelona a la Hewlett Packard i a la Universitat Autònoma de Barcelona, quan jo el porto, la gent em mira com si fos d’un altre planeta. Potser és que ara sí que estan canviant les coses? Queda molt perquè hi hagi wifi a la línia de tren?

"Cervesseria" González

A prop de casa hi havia la Cervecería González, que es veu que ha decidit complir amb la llei i posar el rètol en català, així que, “ni curt ni mandrós”, ha agafat i ha tret la segona “c” i hi ha posat dues esses petites que, no només fa que quedi malament en un espai tant petit, sinó que, si hagués mirat el diccionari hauria vist que cerveseria només en porta una, d’essa. Quant a l’accent, cap problema, ja fa anys que no es fan servir, així que ja no el tenia en castellà.

Portàtils sense Windows

A la botiga d’ordinadors BEEP no t’obliguen a comprar amb Windows els portàtils que munten ells. Te’ls venen amb FreeDos, suposo que perquè hi ha alguna llei absurda que obliga a vendre els ordinadors amb algun sistema operatiu. Només hi veig un problema: et venen l’ordinador amb un antivirus inclòs. No dubto que el FreeDos sigui tant bo que pugui fer córrer els virus de Windows, però si la teva idea és no col·locar-hi Windows, per a què serveix l’antivirus? Aposto que no pots tornar l’antivirus, i ens veiem amb el mateix problema que amb els ordinadors amb Windows preinstal·lat, que el pagues (perquè diuen que va “inclós”, no que el regalin), que és programari privatiu i que no el volem. I després ja sabem com és de difícil de tornar la llicència.
I, sense ànims de fer-ne publicitat, a Ahtec sí que els venen sense programari privatiu (ni de cap altra mena, de fet).

Apunts a Internet

Diu una notícia al 20 minutos de Barcelona que hi ha en marxa un projecte de penjar material d’escola divers (ells en diuen “apunts”, però els apunts els pren cada alumne, em sembla) a una intranet de les escoles, a les quals es pot accedit via internet amb una contrasenya i nom d’usuari. Una cosa així em va semblar sentir a la roda de premsa de la consellera Cid d’aquest setembre, on no explicava si els materials s’alliberarien, o ni tan sols si tindrien algun tipus de llicència d’ús, recordem que ho explicava just després de lloar les bondats del programari lliure al qual se sumava amb entusiasme. Diu l’article que als portals de les intranets es poden muntar “taulells d’anuncis” (per a comunicar notícies), es poden enviar comentaris a alumnes o professors (no s’havia inventat fa molt de temps el correu electrònic?), permet els professors de reservar aules des de casa (això sí que és una “innovació” 🙂 i permet de tenir una “agenda” per a saber des de casa què s’ha fet a classe o quins deures hi ha (sempre i quan algú ho actualitzi, m’agradaria veure alguna d’aquestes “agendes”). L’únic que se salva, és que volen fer una valoració de l’experiència dels 50 centres que fan la prova pilot.
Mentrestant, hi ha professors, com el Barahona, que proposen de fer textos d’estudi (els antics llibres de text) lliures i penjats a Internet, col·laboratius i d’accès lliure per a tothom. Desgraciadament, les administracions segueixen pensant com en el segle XIX.
No seria millor que els alumnes pengéssin els seus apunts a Internet? Si ho fa un alumne, els altres podrien millorar-lo (wiki). També es podrien fer projectes d’un tema a llarg termini a la Wikipedia i millorar-lo curs rere curs, segons el nivell dels alumnes. Les possibilitats són tan grans, que sembla impossible que encara es pensi com si els llibres haguessin de ser la principal eina a l’escola.
I, de tota manera, trobo que les idees podrien sortir dels alumnes amb ganes d’aprendre i millorar, i no em sembla que hi estiguin gaire per la feina. És a dir, si hi ha alumnes amb inquietuds (que algun n’hi deu haver) se’ls hauria de motivar perquè engeguessin projectes de continguts lliures a Internet.
Una altra idea: no es podrien aprofitar algunes de les moltes hores d’activitats extraescolars per a aquestes coses?

GNU/Linux a la biblioteca de la UAB

Escric això des de la biblioteca de la UAB, a la meva hora de descans per a dinar que em donen a la feina que tinc aquí a prop. Havia sentit fa temps que havien fet una migració fa cosa d’un parell d’anys, però fins ara no he entrat a mirar-ho. M’està agradant força, és com estar a un cibercafè però amb GNU/Linux funcionant (i gratis, i lliure), molt més còmode per a l’usuari, doncs. Els ordinadors són Pentium 4, la connexió és d’universitat, ben ràpida, i hi han posat una enganxina de numeració interna de la UAB a sobre de l’enganxina de la llicència de Windows que, pel que veig, no han pogut deixar de pagar. Diria que amb ordinadors antics ja farien, però suposo que mai no està de més que l’ordinador també sigui ràpid. I veig que disposa de connector USB a davant… el probaré. Mmm el detecta, però no veig com entrar-hi, perquè l’escriptopri és ben buit, no hi ha barra d’eines ni res, amb Alt+F2 no passa res,… És que el Linux és realment configurable i només deixen que funcioni el Firefox. Ja està, he posat //home/media i hi ha el meu dispositiu usb. Genial!

Dia d’acció de gràcies

Ja vaig explicar un altre dia l’adopció que hem fet per aquí de la festa de Halloween. De fet, ja està tan arrelada que era una evidència, però ara toca adoptar el Thanksgiving Day, Dia d’acció de Gràcies americà, que se celebra el dia 24 de novembre. Cada any surt als diaris el gall dindi que “indulten” no sé per quin motiu i, fet i fet, als EUA és la festa que enceta la campanya de compres de Nadal. ¿I aquí? Doncs aquí també. Com que s’ha de posar una data límit per a les campanyes de Nadal, perquè sinó començarien a finals de setembre, es decideix que el dia 24 de novembre (un mes just abans de la nit de Nadal) és quan es fa l’engegada (com si fos la Feria de Còrdova) dels llums de Nadal que paguen els botiguers perquè ens gastem els diners alegrement. “Bones Compres” és el que deia l’any passat el rètol lluminós a l’entrada del carrer Creu Coberta de Barcelona.
Adoptar aquesta festa, però, és una mica més problemàtic, encara que és una festa i les festes sempre agraden, no és tan alegre com Halloween i potser és massa familiar, però la idea haurà de venir dels productors de gall dindi que n’haurien de fer publicitat. El temps dirà.

La nostra llengua?

A l’edició de Barcelona (bilíngüe, 2 notícies en català i la resta en castellà) del diari Qué!, he llegit que “Una campaña promueve la rotulación en catalán en los comercios de los territorios franceses en los que se habla nuestra lengua.”. És un breu així de breu i de divertit. No queda clar si és que hi ha territoris a França on es parla castellà i els posaran cartells en català.

Personatge de l’any

La revista americana Time, de tendència conservadora, o més aviat “neocon“, ultres, d’aquests que prohibeixen ensenyar la teoria de l’evolució a Kansas, decideix el personatge de l’any per votació popular entre els candidats que ells mateixos suggereixen. Aquest any hi ha el Bill i la Melinda Gates, i els “Google guys” que es veu que no tenen nom (o que no cerquen la notorietat). De moment, guanya JK Rowling, l’autora de Harry Potter. Recordo que el Francesc, gran seguidor de la revista, em va dir que l’any 1942 (o 1943?) el personatge de l’any va ser un tal Hitler.