Votar contra les patents de programari

La Free Software Foundation diu que hem de fer cas a la petició de votar en Florian Mueller, el creador de la web NoSoftwarePatents.com com a europeu de l’any a la votació que es fa via web. Jo estic en contra de les patents de programari com qui més, però a mi aquest tio no m’agrada gaire pels aires que es dóna. M’ho hauré de pensar i, de pas, us hi faig pensar als lectors.

Distros a Mataró

Dissabte hi va haver a l’Escola Universitària de Mataró una presentació de les distribucions de GNU/Linux Càtix de Toni Mirabete, Lliurex de la Generalitat Valenciana, Max de la Comunitat de Madrid, Einam de la UPC i K-DEMar d’Adonay Sainz. Està bé de tant en tant que s’ajuntin persones d’aquests projectes per a compartir idees, avançar tots junts i poder acceptar les diferències, que de vegades són moltes, entre diverses distribucions. També és una bona oportunitat de veure les diferents necessitats dels usuaris, que no volen una distribució única. També es va presentar Asterisk, un programa lliure innovador que permet muntar centraletes telefòniques a les empreses, amb tot de serveis relacionats amb un pressupost molt baix i fugir de les empreses de telecomunicaions que cobren preus desorbitats per a aquests serveis. A la feina sé el que costa, per exemple, aconseguir un nou número d’extensió, perquè la centraleta està limitada en números d’extensions, mentre que amb un ordinador corrent l’Asterisk, l’única limitació vindria donada per l’ample de banda.
Tot plegat, però, hi havia 14 persones de públic, gairebé els mateixos que gent que parlava. No és un tema per al gran públic, suposo.
El millor, però, va venir després, quan ens van fer fora de l’escola universitària perquè tancaven i vam anar a un bar a xerrar una mica. Allà vaig gaudir dels coneixements de gent com el Mirabete i el Sebastià Pla, coordinador de la traducció al català del KDE, i d’altres, parlant de qüestions ben diverses.

Halloween

Des de fa uns anys, segueixo atentament la implantació de la festa anglosaxona de Halloween que se celebra la nit de Tots Sants a la nostra terra. Tot va començar amb petites festes privades on aviat la gent va començar a anar-hi disfressada, després va venir Port Aventura amb els seus espectacles de Halloween i ara acabo de veure un anunci a TV3 de “xocolata” (per dir-ne alguna cosa, perquè de cacau n’hi ha molt poquet) Kinder on uns nens disfressats de bruixa i vampir van picant les portes de les cases demanant llaminadures. Aquest seria el pas definitiu, l’últim de la implantació, perquè de nens disfressats per Halloween ja n’he vists altres anys que venen així de l’escola on els ensenyen ls nostres tradicions, amb els panellets que els fan fer a classe.

El 63% i la FAP

Diu la Fundación BBVA que el 63% dels espanyols no usen Internet. A més, la majoria dels que l’usen són joves i el 40% dels que l’usen es baixen pel·lícules i música. Si barregem totes les dades del breu de premsa, ens dóna que els pocs joves que usen Internet són pirates i, per tant, que Internet és dolenta: la mateixa impressió que es donava d’Internet als anys 90. Anem enrera?
Si encara ho barregem amb els anuncis del Ministeri de l’Interior i la FAP que he vist al metro de Barcelona, ja haurien de prohibir Internet. En aquests anuncis igualen el robatori d’un cotxe amb baixar-se música, però això sí, s’ho han estudiat molt bé perquè no diuen cap mentida: diuen que piratejar és delicte. Efectivament, si vas en vaixell i n’assaltes un altre a sang i ferro, hauries d’anar a la presó, però no diuen que compartir música sigui delicte. En un altre anunci, diuen que el 50% del pirateig de música s’esdevé entre amics, i això sí que és una mentida, perquè deixar un cd a un amic és legal i perquè normalment no s’hi veu implicat cap vaixell.

Les llavors

Fa temps que conec una història de llavors transgèniques destinades bàsicament a monopolitzar el mercat, no a augmentar la producció. Ara la trobo molt ben explicada al llibre Cause commune de Philippe Aigrain, disponible a internet en format pdf i amb llicència Creative Commons no comercial, no derivativa (tot i així, anima la gent a fer-ne traduccions i jo en faré una de l’extracte en qüestió). Parla d’un cas de monopolització a l’agricultura i el compara amb la situació actual dels sistemes operatius informàtics.
Nota: tradueixo semencier (aquí vol dir l’empresa que ven les llavors) per “llavorer”, perquè no he trobat la paraula semencier al diccionari.

La veritable novetat, que es remunta al 1926 als Estats Units per al blat de moro sota el nom de llavors híbrides, és la de tècniques que no només reprodueixent exactament – o apropant-se’n tant com és possible – un mateix model genètic de llavors, sinó que a més doten el blat de moro de la meravellosa propietat (per als “llavorers”) de perdre les seves qualitats productives a la següent generació. D’aquest fet resulta que el pagès ja no pot sembrar els productes de la seva collita, i es troba ficat en una situació de dependència total del “llavorer”. Fins i tot abans que s’apliquessin les patents, des que els “llavorers” han arribat a instal·lar aquesta situació, el preu de les llavors ha conegut una forta pujada, per a arribar avui a un preu que Jean-Pierre Berlan jutja cent vegades més alt que el de les llavors igual de productives però lliures de propietat. El “llavorer” Pioneer esdevé el primer cas de societat de creixement explosiu sobre la base d’un monopoli informacional. El naixement de les « varietats » OGM, que Jean-Pierre Berlan anomena acuradamet « clons quimèrics patentats », completa més tard aquesta operació d’apropiament i de servitud, fent-la possible per a d’altres plantes (la colza, per exemple) i instal·lant-se en un quadre jurídic de propietat que permet de lluitar contra l’alternativa de les llavors lliures.

Brodats

He anat al lloc on m’havien fet polos amb brodats per a Caliu per tal de preguntar quant costaria de fer només un brodat però amb dibuixet, perquè amb lletres només era un preu raonable. M’ha sorprés que et cobren 60 € per a fer-te el “patró” de les puntades abans de començar a brodar, i és que això es fa amb ordinador i amb un programa que, no només és tancat, sinó que físicament tenen l’ordinador tancat amb clau perquè ningú no pugui passar per allà, fer-se el patró i anar-se’n sense pagar. Una anèctoda molt gràfica del que representa el programari propietari i privatiu (ara més que mai). Si el programari fos lliure, deixarien de cobrar 60 €? Jo ja me’ls estalvio ara, que no penso fer cap brodat.

Canvis d’aspecte al bloc

I parlant d’en Valverde, deia divendres a Mallorca en xarxa que un dels indicadors que un bloc és viu és que es facin canvis la plantilla que s’agafa inicialment, així que em veig en l’obligació de canviar una mica la plantilla. Ja posats, n’he agafat una altra, que ara n’hi ha més que quan vaig elegir per primer cop, i l’he modificada al meu gust.
S’admenten suggeriments.

Dominis .es gratis

Així és com titulava un diari el breu, quan en realitat volien dir que Red.es regalarà 5000 dominis de tercer nivell amb motiu del Dia d’Internet (dimarts que ve). Total, res de l’altre món per a alguns que igual et diuen que no pots portar l'”es” (un dels dominis més cars del món) perquè el teu web no està en espanyol, com li va passar a en Llorenç Valverde.

Cucs

Tenim a la feina un altre cuc que des del servidor de correu ens envia missatges amb adjuncions estranyes. Últimament en tenim un al mes, aquest es diu Worm MyTop LW. El Gerent de Sistemes diu que és un “virus” i que estem a l’espera que l’empresa d’antivirus faci la “vacuna” que ens salvarà. Senyor gerent, no és un virus, és un cuc i les vacunes són per a no agafar malalties, no per a quan ja l’has agafada. Entretant, ja portem més de 48 h amb missatgets d’aquests cada quart d’hora. I afecta tota la corporació.
Com sempre, amb programari lliure, la situació seria ben diferent: primer, seria més difícil fer el cuc, segon, seria més difícil colar-lo, tercer, seria més fàcil posar-hi remei, ho podria fer algun becari informàtic, quart, la solució estaria penjada a internet en qüestió de minuts.

Programari gratuït?

Una fundació de l’ONCE ofereix tot de cursos en línia a deficients visuals llatinoamericans a qui exigeixen un certificat de discapacitació per a cedir-los l’ús d’un programa de magnificació de pantalla i un sintetitzador de veu. Són programes que l’ONCE va pagar i que ara, com que són propietaris, els “ofereix” al pobres sudamericans. És un projecte cofinançat per la Unió Europea, que espero que només financïi els cursos, no el programari, perquè hi ha programari lliure disponible que fa exactament el mateix. Ens hauríem de preguntar què hagués passat si l’ONCE hagués encarregat aquest programari de manera que fos lliure: faria anys que tindríem aquesta eina lliure i potser seria encara més bo a hores d’ara i potser també l’ONCE hagués tingut una bona quantitat de màrqueting molt bé de preu.
Ah sí!, com no?, i obliguen els deficients visuals a usar MS Windows.