Tornada a la feina

Ja torno a anar al laboratori i ahir ja vaig començar amb la feina de Caliu, sobretot llegir correu enraderit. He rebut un correu d’un noi que vol traduir la revista Linux Gazette i que diu que vindrà a la propera reunió de Caliu.
No he rebut notificació d’Ubuntu per les distribucions per al Dia de la Llibertat del Programari i només queden 10 dies. Tampoc no en sé res de les Càtix 1.1 que podríem obtenir de l’Ajuntament… Potser serà una mica desastrós si no podem ni repartir distribucions, no?
Encara haig de fer el fulletó del Dia i el de Caliu.

Conclusions del viatge al Marroc

la dona
Les úniques dones marroquines amb qui vaig parlar en els 20 dies d’estada van ser les que venien als autocars d’anada i tornada. Allà és com si no existissin a la vida social de carrer. A més, les que es veien feien normalment una cara molt llarga. Les dones entren a les mesquites per la porta lateral, molt més petita que la principal per on entren els homes.

àrabs vs. berbers
El 85% de la població al Marroc és berber, però el govern és pro-àrab i resulta curiós que els idiomes oficials del Marroc siguin l’àrab i el francès, quan gairebé tothom parla berber. Últimament, hi ha hagut revoltes al Sàhara i al nord del país, en zones berbers, contra el govern que les ha aixafat sense gaire resistència. Els àrabs són molt prepotents i menyspreen la cultura berber. L’odi és mutu. A Tinzir vaig veure un intent de linxament d’un àrab a qui no se li havia acudit altra cosa que posar-se a insultar els berbers en un poble berber. Al final, se’l va endur la policia perquè no el pelessin.

delinqüència
No se’n veu, però al desert vaig patir un intent d’assaltament en cotxe, amb persecució inclosa. Patètic. A Marràqueix es veu molta prostitució, sobretot masculina.

pidolaires
T’estan demanant diners pel carrer contínuament, no només als turistes, a tothom.

regateig
Comprar qualsevol cosa requereix d’habilitats en regateix, cosa que em molesta profundament. Quan et diuen un preu, volen dir que te’l deixaran per la meitat.

brutícia
Tot està brut, totes les ciutats, pobles i llogarets. No hi ha papereres per enlloc, en algus barris no hi ha contenidors d’escombraries. Fa molta pudor per tot arreu. Les mosques i els escarbats són els amos. Els lavabos públics són especialment fastigosos, amb un forat a terra, molt pràctic, i una aixeta i una galleda per a llençar-hi aigua, per comptes de la cisterna.

noves tecnologies
Hi ha bastants cibercafès i no costa trobar-ne. Fins i tot n’hi ha molt a prop del desert. Una altra cosa és que els ordinadors són antics i en alguns la connexió és molt lenta. La gent a casa no pot tenir ordinador perquè és molt car, tot i que l’ADSL és barata. En els cibercafès coneixen el GNU/Linux però no el fan servir: prefereixen un Windows ME pirata i en francès. Clar que de traduccions al berber no n’hi ha, ni de Windows ni de GNU/Linux.

religió
Tothom és musulmà. De tota manera, només uns pocs són els que deixen el que estan fent i resen quan avisen a la mesquita (5 cops al dia). Aquests moments, però, encara que no resin, no poden fer segons què, per exemple cardar (a una amiga li va passar amb el seu nòvio de circumstàncies, que va parar quan a la mesquita cridaven a resar).
Als pobles àrabs, les dones vesteixen de negre , amb vel al cap i a la cara, de manera que només se’ls veuen, una mica, els ulls. És molt trist.
Tot i que l’alcohol no està prohibit al Marroc, no en tenen en llocs on “poden venir famílies”, segons paraules d’un cambrer. Així, només n’hi ha a discoteques i restaurants per a turistes, i en alguns supermercats. En el supermercat d’una gran superfície tenien una caixa només per a la venda d’alcohol.
De porc, senzillament, no n’hi ha.

menjar
Està molt bé, especialment les carns (de porc no n’hi ha) i el peix, tot i que la llegenda que hi posen moltes espècies i que tot pica molt és falsa. Només hi posen comí i no pica. Només vaig trobar una salsa que em posaven a un restaurant que sí que picava.

anar-hi
No cal.

Marroc

Sortim de Còrdova a les 3.00 i arribem a Màlaga a les 6.00 per a agafar l’autocar que ens porta directament a Tànger. Allà fem un tomb de cinc hores i tornem a agafar un altre autocar per a Agadir, on arribarem demà.

Això de dalt ho vaig escriure abans de començar el viatge: la veritat és tota una altra.

El viatge al Marroc no m’està agradant gaire. Per a més informacio i fotos, visiteu el bloc del viatge (en castellà, perquè, almenys en teoria, és per a que el llegeixi la familia de Còrdova).

Marroc dia 0

La Nuri ja està dels nervis i no trobava els bitllets d’autobús que havia deixat al seu lloc. Jo no estic dels nervis, però sí una mica emprenyat perquè no em ve de gust viatjar, és clar que mai no em ve de gust viatjar. Relax! He creat un bloc per al viatge, en castellà per a que l’entengui la gent de Còrdova. Així tindré l’excusa perfecte per a escapar-me al cibercafè més proper a la mínima de canvi. Escriuré el mateix al meu bloc habitual.

Piscina

Després d’estar-nos tot el dia pintant l’entrada i el saló de la sogra, avui només farem uns retocs finals i a la tarda anem a la piscina, que encara no hi hem pogut anar. Ja en tenim ganes.
Poc a poc, em vaig assebentant del viatge que ens espera al Marroc: ara diu la Nuri que es veu que anem “una mica a l’aventura” 🙂 i que no se sap si haurem de dormir al terre (!). Em fa l’efecte que m’ha enganyat i no tinc gens de ganes d’anar-hi, clar que mai no n’he tingut, però mira. Diumenge marxem.
He dedicat una estona a fer un fons d’escriptori del Dia de la Llibertat del programari. Espero que agradi. A mi m’agrada i ja l’hi tinc posat.
Els altres membres de Caliu enllesteixen l’article sobre patents de programari per a la revista del DURSI. Jo no tinc gaire temps ni gaire ganes, i a més, crec que els altres en saben més i no cal que jo també hi sigui. De tota manera, a veure si demà em puc mirar l’esborrany que acaba d’enviar el Xavi.

Pintant

Acabo d’arribar dels banys àrabs de Còrdova i haig de dir que aquest cop sí que ha valgut la pena. Altres vegades havia anat amb molta gent i amb el xivarri que es forma no hi ha manera de relaxar-se. Avui només hi érem cinc persones, així que ha estat excel·lent. El truc només ha estat d’anar-hi a les 10 del matí, quan tothom que fa vacances està dormint encara. Les altres vegades sempre hi havíem anat a la tarda i l’última va ser horrorosa de la quantitat de gent que hi havia i dels crits que feien. La relaxació d’ara és tant gran que m’oblido per un moment que m’han tornat a enredar per a pintar el saló i l’entrada del pis de la sogra. Ja tenim la pintura comprada i les parets preparades. Aquesta tarda toca pintar.